Entorn

DELTA DE L’EBRE
El delta és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l’hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (Parc Regional Francès) i és el segon de l’Estat Espanyol, després del “Parque Nacional de Doñana”. D’altra banda, el seu considerable paper biològic, contrasta amb la profunda humanització d’una gran part de la seva superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola, L’harmonia entre els seus valors naturals i l’explotació per part de l’home no ha estat mai fàcil. El Parc Natural del Delta de l’Ebre, té una superfície total de 7.736 ha de les quals 3.979, corresponen a la comarca del Montsià (hemidelta dret) i 3.757 a la de Baix Ebre (hemidelta esquerre) comprèn les Llacunes de les Olles, el Canal Vell, el Garxal, I’Alfacada, la Platjola, la Tancada i l’Encanyissada, les Illes de Buda, Sant Antoni i Sapinya, les Penínsules de la Punta de la Banya (els Alfacs) i el Fangar, els Ullals de Baltassar i els Herms de Casablanca. .

COSTA DAURADA
La costa daurada és la zona costanera situada al sud de Catalunya, al nord-est de la Península Ibérica entre els 40°32’ i els 41°34’ de latitud nord, i els 0°11’ i el 1°40’ de longitud est del meridià de Greenwich. La capital és Tarragona i té l’àrea d’influència distribuïda en 10 comarques i 183 municipis. Té una superfície de 6.283 Km2 i, juntament amb les demarcacions de Lleida, Girona i Barcelona, formen Catalunya. Limita al nord amb l’estat francès, més enllà dels Pirineus, al sud amb el país valencià i a l’oest amb l’Aragó, una de les disset comunitats autònomes de l’estat espanyol, al sud de l’Europa occidental.